Cas Kite 2

PROJECTE DE LA PAC 3... INFORME DE CAS KITE I HISTÒRIA
CAS: HEM ESMORÇAT BÉ PER ANAR A COLE?
Síntesi destacant l’aprenentatge que es pretén Tutors d’una escola de Girona han detectat que alguns alumnes van a l’escola havent esmorzat poc, malament o res. Per tant, es vol conscienciar de la importància d’aquest àpat, tot esbrinant quin són els hàbits a casa, i fent-ho de manera divertida, equilibrada i sana als alumnes de 2n de Primària
Índex	Contingut	Observacions
Context General
Experiència en ensenyament	11 anys	---
Nivell d’expertesa en l’ús de les TIC	Ús diari a la classe i a nivell personal	---
Tipus de Centre	Centre Educatiu d’Infantil i Primària	---
Localització del centre	Girona capital	---
Connexió	Internet	---
Localització dels recursos tecnològics	Sala ordinadors i portàtil de l’aula	---
Situació socioeconòmica dels alumnes	Classe mitja-baixa	---
Context de la Història del Cas
Nivell d’estudis	2n de Primària
Àrea/unitat	Transversal:	Matemàtiques, Llengua i Coneixement del medi
Fites de la Història
Activitats planificades a la sessió o unitat	Recollir i analitzar dades fent ús de les TIC. Jocs educatius web.	JClic
Nivell d’aprenentatge esperat	Disseny d’un àpat saludable, variat i que pugui ajudar-los a realitzar qualsevol activitat a l’escola	---
Tipus d’activitat	Activitats diverses, sempre enfocades a l’aplicació a través de les TIC.	---
Activitats de la història o cas
Tecnologies utilitzades	Ordinador amb connexió a internet. Pissarra digital, càmera digital.	---
Raó per la qual es fan servir	Assolir els objectius marcats al Pla de l’assignatura.	---
Naturalesa de las activitats (tasques cognitives a realitzar)	Jocs i activitats interactives.	---
Dificultats trobades	---
Ajuda / col·laboració emprada	El tutor de l’aula	Seguiment
Rol del professor	Descriure, ajudar i observar el procés	---
Rol dels alumnes	Aprenentatge a través del joc, treball en grup.	---
Resultats
Observacions	Els alumnes han seguit molt bé el procés i sembla que n’han gaudit molt
Avaluació de l’aprenentatge	Avaluació inicial, Coavaluació i Autoavaluació	rubistar.4teacher.org
Lliçó apresa pel mestre	L’aprenentatge sempre és millor si algú està motivat. Les activitats cooperatives poden ser desorganitzades. Cal estar molt atent amb l’observació  al progrés durant el procés	---
Lliçó apresa pels alumnes	L’energia que aporten els aliments i la varietat per millorar un esmorzar.	---
HISTÒRIA COMPLERTA
ENTREVISTADOR: Mirant la pàgina web de l’escola, he sabut que al llarg de l’any heu estat treballant sobre projectes. Ens podries dir en què consistia? MESTRE: Aquest any hem volgut introduir un tema que fos diferent al que tenim en el currículum. Sense deixar-lo de banda, hem vist necessari apropar els alumnes a través d’aquest projecte. ENTREVISTADOR: Ens podries dir en què consisteix? MESTRE: alguns tutors vam detectar que alguns infants de les aules venien a l’escola sense esmorzar. Aquest fet és molt important, ja que ho tractem a les reunions de pares, però aquesta vegada hem decidit intervenir-hi directament des de l’aula. ENTREVISTADOR: I com podem intervenir-hi, si és un problema que passa a les llars? MESTRE: Efectivament, aquest és un problema que fa necessari que el nen/a s’involucri. Pensem que treballar-ho des de l’escola, pot ajudar a fer realitat un canvi d’aptitud a casa. És una tasca compartida de responsabilitats. ENTREVISTADOR: Però ,el que està clar és que el mestre no pot anar casa per casa a comprovar el que mengen els seus alumnes? Què proposeu des de l’escola? MESTRE: Primer de tot volem saber què saben els alumnes sobre l’esmorzar: adonar-se dels hàbits que tenen adquirits o, per altra banda, les mancances que puguin arribar a emergir. ENTREVISTADOR: Què els ensenyeu? Els dieu el què haurien d’esmorzar? MESTRE: No, al contrari. El que volem és que ells prenguin part d’aquesta tasca des de l’inici. Mai direm què fan bé o malament, ja que menjar no és dolent. Però el que sí que volem, i aquesta és la nostre intenció, és un canvi d’actitud vers l’àpat d’esmorzar. ENTREVISTADOR: Vaja, em sap greu, però aquí m’he perdut. Quan dius que canviïn d’actitud, què espereu d’ells? MESTRE: Em refereixo a la participació en les activitats per aprendre alguna cosa que tingui sentit per a ells, que sigui significatiu. ENTREVISTADOR: Ara que dius “significatiu”, ja no parlem de competencial? Abans ens has dit que no deixàveu de banda el currículum que és competencial. Com articuleu aquests aprenentatges amb aquelles competències. MESTRE: El marc en què l’escola es mou actualment té en compte les competències i aprendre per a fer alumnes més competents en la vida adulta. Això ho tenim clar. Però l’aprenentatge no s’assoleix només amb competències. Cal que s’articulin tots els processos que tenen lloc quan l’alumne aprèn els continguts acadèmics i quan el docent ensenya els continguts acadèmics. ENTREVISTADOR: Però vosaltres creieu que amb aquest aprenentatge significatiu s’aprèn més que tots els continguts ensenyats competencialment? MESTRE: El procés d’Ensenyament-Aprenentatge és complex, de la mateixa manera que cada alumne és diferent. Tot plegat ens obliga a actuar d’alguna manera i no quedar-nos amb els braços plegats esperant que siguin competents. Significatiu és que tingui un valor per a cada alumne de l’aula. Seria important que abans tinguéssim una idea general del què saben i axií, anar adaptant aquest procés d’Ensenyament i d’Aprenentatge. ENTREVISTADOR: Tot això és molt interessant, però no acabo de veure com ho podeu aplicar amb aquesta nova metodologia de les TIC. Per què baseu la vostra metodologia a través de les noves tecnologies oi? MESTRE: Sí. Estem en una societat que canvia i nosaltres, l’escola, també hi formem part. No podem ignorar-les ja que els alumnes no ho fan: viuen i conviuen amb aquestes cada dia. ENTREVISTADOR: Clar, és lògic. Però com podem fer que els nens canviïn els seus hàbits a l’hora d’esmorzar. MESTRE: Les noves tecnologies han de formar part del nostre fer de cada dia, com un recurs més. Però no fer-lo servir de qualsevol manera, ni tampoc que sigui l’excusa per renunciar-hi. Creiem amb les possibilitats que ens ofereixen, que cada dia són més i variades: les PDI en són un bon exemple. Al principi, tothom s’espanta. Però quan t’endinses en elles i les proves, te n’adones que disposes d’un potencial gairebé inesgotable. Com podem fer-los canviar els hàbits? Quan aprenen dels altres, de la manera com ho fan, treballant plegats i de manera divertida, jugant i fent activitats gens monòtones. Són els protagonistes ENTREVISTADOR: Doncs aquí la competència de les TIC passa, claríssimament,  pel docent? MESTRE: Absolutament, el primer que ha de creure en elles són els docents. Potenciar-les i millorar-les per la seva tasca docent. En aquest projecte l’ús de les TIC en les diferents àrees marquen molt clar la transversalitat i les capacitats que poden oferir, sense que això suposi una limitació. ENTREVISTADOR: Com valoraries la teva tasca al final del procés? És a dir, els teus alumnes hauran tret algun profit per millorar o canviar els hàbits? MESTRE: Sóc molt optimista que tot el que es fa amb intencionalitat té una recompensa. Cada nen recollirà el màxim en funció de la implicació. Ara bé, els docents hem de posar de la nostra part i ajudar-los quan no puguin fer-ho de manera autònoma. Espero i desitjo que això es manifesti a les llars, pares i mares involucrats perquè aquest hàbit sigui una realitat. ENTREVISTADOR: Esperem que així sigui. Moltes gràcies per compartirà aquesta experiència sobre el projecte i l’aprenentatge a partir de les TIC. MESTRE: A vosaltres per permetre’ns divulgar el nostre treball.