ACTIVITAT 4:PROJECTE

INTRODUCCIÓ

Aquesta última PAC és la culminació que posarà en relleu la combinació de la teoria amb la pràctica portada a terme en una situació real en què les Noves Tecnologies tenen un paper cabdal per l’aprenentatge significatiu.  Els coneixements que s’han anat adquirint al llarg de l’assignatura es desenvoluparan al llarg del Projecte planificat de manera que la reflexió sigui el resultat d’un procés.

En primer lloc, el Projecte parteix d’un problema que es planteja de la següent manera: Hem esmorzat bé per anar a cole? La realitat escolar moltes vegades ens mostra la crua realitat que alguns vailets hi venen sense abans haver fet l’àpat més important intel·lectualment parlant. Les Autoritat Sanitàries com ho són pediatres, infermeres i metges dietistes ens avisen de la importància de venir a l’escola havent menjat tot allò que ens és necessari per a un correcte desenvolupament físic i mental. Darrerament moltes famílies descuiden els beneficis que aporta l’esmorzar per molts motius: personals, socioeconòmics com a conseqüència de la crisis,  manca d’informació, culturals o per molts altres. La qüestió és  que cal demostrar com és de bo i necessari venir amb la panxa plena cada dia.

Per aquest motiu va semblar una bona idea treballar-ne des de l’escola i, a través de les noves tecnologies, aprofitar-ne els seu ús i recursos per fer-ho tot més atractiu i divertit al mateix temps.  

CONCLUSIÓ I REFLEXIÓ

Quan dissenyes una activitat qualsevol, sempre cal tenir present tres preguntes bàsiques: “QUÈ? COM? i PER QUÈ?”. Aquests tres interrogants, entre molts d’altres, són els que ens haurien d’ajudar a preveure millor tot allò que volem que els nostres alumnes acabin sabent fer. Un cop inicies l’activitat veus que en el plantejament i manquen coses, sempre: preconcebudes, ignorades, descontextualitzats, complexes, ...

Què ho fa doncs que es pugui plantejar quelcom així a alumnes de 2n de primària? No hi ha cap dubte que posant un croissant al cim de la taula, hom salivaria només pel fet d’imaginar-lo. Podem actuar sempre així? Podem canviar alguna cosa? Sí, sense cap mena de dubte podem canviar els hàbits permissius i nocius per aquells altres més saludables i lloables, sense que això porti a discriminar-ne aquells que mengen croissant. Qui no ha anat al forn de pa, s’ha comprat un o dos croissants i se la menjat un diumenge al dematí...

Dit tot això, com podem treballar-ho a través de les TIC? Curiosament hi ha multitud de webs i jocs incrustats en aquests per aprendre a menjar. Podem aprendre com aprenem qualsevol altre cosa, ja hem dit al llarg de la memòria, vivim en un context i ens relacionem amb altres. Fins i tot les autoritats fan recomanacions del consum responsable, aportant dades i exemples, informació que no em de deixar escapar per posar un vegada més en coneixement dels nostres alumnes.

Les TIC poden oferir-nos aquest complement nutritiu, valgui la comparació, per millorar la resposta educativa de tots els alumnes. Les PDI han estat una forma interessant per al projecte: “He esmorzat bé per anar a cole?”     , però destacaria igualment la cooperació totalment desinteressada dels docent, la implicació i col·laboració d’altres agents. El valuosíssim temps dedicat al projecte que ha fet possible tirar-lo endavant.