INFORME DE SÍNTESI

INTRODUCCIÓ

Acostumats al convencionalisme que impera en la nostra vida, no és d’estranyar que el canvi, per petit que sigui,  suposi un repte extraordinari. Aquest hauria de ser un repte que cada persona s’hauria de proposar. Si miréssim enrere què veuríem? una llarga filera d’hologrames de “mi mateix” il·luminats amb llums, diferents, com si de bombetes es tractessin si se’m permet el símil.

L’objectiu d’aquest informe de síntesi pretén ressaltar el canvi conceptual avaluats en un inici sobre Ciència, Tecnologia, Societat i Educació (C-T-S). Aquest coneixements s’han posat a prova en un debat argumentant-los seguint un model.

Finalment, ha set necessari l’elaboració d’un mapa conceptual per demostrar que el canvi és real i efectiu, o bé no s’ha materialitzat.

MAPA CONCEPTUAL

Una persona avaluada inicialment mai queda indiferent, ni quan comença a fer-la ni quan l’acaba. Aquesta va ser la meva primera sensació, però no va ser un fet anecdòtic, ja que com a mestre conec aquesta eina avaluadora.  i els docents, en general, haurien de tenir-la present segons el model constructivista.  Els docents  La tasca estava dividida en dues parts: en primer lloc, realitzar una mapa conceptual amb conceptes recurrents en psicopedagogia (Ciència, Tecnologia, Societat i Educació). La segona, calia respondre deu preguntes sense mirar cap material, puntuant del 0 al 10 segons el criteri personal.

Passem a comentar el mapa conceptual i els canvis. En aquesta primera activitat es demanava confeccionar un mapa conceptual ràpid, a mà, escanejat, sobre un tros de paper, sense consultar cap material. L’avaluació inicial és una activitat que pretén veure el nivell que parteix cada persona segons els coneixements previs dels quals disposa en el primer instant. Malgrat aquestes condicions, vaig optar per fer-lo amb un tractament de textos.

 

Si partim de conceptes que no tenim prou coneixement ni sabem com relacionar-los, l’avaluació inicial ho manifestarà. Si observem les figures, l’avaluació inicial esdevé una eina eficaç per poder avaluar l’aprenentatge al final del procés.

El mapa conceptual inicial és, senzillament, simple. Si es tenen en compte els criteris per avaluar-lo, s’observa que el primer conté molts pocs nodes, per tant estem parlant d’una xarxa molt reduïda. Contràriament, el segon mapa està proveït d’una ràtio àmplia en què s’integren molts conceptes, també hi ha molta distància entre els nodes situats en els extrems. Per consegüent, han fet palès la manca d’uns coneixements profunds sobre els conceptes, fet que m’han obligat a informar-me.      

   

CANVI CONCEPTUAL

En l’apartat anterior ja s’ha esmentat que l’avaluació inicial consistia en dos exercicis, el mapa conceptual i un preguntes. Les darreres valoren el grau de coneixement igualment, no obstant,   calia justificar-les segons el criteri de cadascú. És aquest criteri que, segons l’argumentació de Toulmin, ens ajudarà a plantejar les nostres construccions mentals. Aquesta idea només és possible, si i només si un mateix es veu amb la necessitat de canviar els propis models conceptuals.

Adonar-se que la informació que una persona conté pot ser molt deficient i incompleta, fins a tal punt que no es doni conflicte cognitiu. No va ser fins que va començar el debat sobre CTS, quan la implicació per poder ampliar els coneixements van ser necessària. Aquest punt va ser clau per la motivació i la intencionalitat (Dole i Sinatra, 1995) cap al nou coneixement.

El canvi conceptual està mediat pels altres participants del debat, uns a favor i altres en contra. Aquesta col·laboració va ser de gran ajuda a l’hora de defensar els arguments deterministes, bé en el bàndol sociodeterminisme o el tecnodeterminisme. El fet que un companys del mateix bàndol assoleixi un bon nivell d’argumentació, ben estructurada i exigent, provoca que la resta dels companys es comprometin cognitivament.

El compromís conceptual, de mans dels companys i del consultor, requereix una reorganització del continguts que provenen tant del propis companys com del rivals. Les pertorbacions creades faran necessari la revisió i, tot seguit, la reconciliació de les tesis i conclusions  d’un i l’altre grup del debat, així que serà el motiu per voler el canvi (Luque, 2003).

El debat va ser molt interessant des de molts punts de vista: segons el bàndol que tocava defensar i els diferents fils de debat.

Molts companys van admetre no estar còmodes en la postura que havien de defensar un cop finalitzat el debat. En el meu cas, vaig voler-me informar molt bé dels temes a tractar, especialment en el debat del Tecnopart. La meva postura sociodeterminista em va obligar a rebatre i contraargumerntar, motiu pel qual calia estar molt ben informat i triar bones fonts.

                                                                                                                                                                    

CONCLUSIONS

Arribat el moment de concloure, es valoraran certs conceptes que poden, personalment, ajudar  a adonar-se del canvi en els esquemes de coneixement en l’evolució de l’aprenentatge que parteix Piaget, es segueix elaborant des de la teoria cognitiva i s’amplia fins a donar-ne la formulació actual el constructivisme.

Les Noves Tecnologies han revolucionat tecnològicament i social, repercutint de manera complexa la ciència i la tecnologia. Per a mi, aquesta relació no estava constituïda en aquest sentit, creia fermament que la Tecnologia estava al servei de la ciència. El que va fer canviar aquesta concepció va ser el fet de veure les implicacions indirectes d’alguns avenços en les teories científiques.

El descobriment assaig-error és un plantejament inductiu que implica molt als alumnes inquiets i impacients.  Més lluny de la realitat és adonar-se que aquesta inquietud és fugaç i, ràpidament, cal replantejar-se el descobriment en un altre sentit: ple d’estímuls, d’innovació, nous dissenys i millors elements. Tan és així que no és difícil entendre, si tenim en compte l’herència de la Gestalt segons l’evolució i la conceptualització de la tecnologia educativa; com també l’efecte transformador que les noves tecnologies suposa per al coneixement i el desenvolupament dels infants des del primer moment.

Però no és fins que l’aprenentatge significatiu dóna sentit al model que es presenta el constructivisme. És en aquest punt en què les TIC pren presència, participa de manera activa, complementària; De la mateixa manera que es manifesta la relació entre el món educatiu i la Tecnologia educativa de la qual  s’ha basat en diferents fonts i la Psicologia és una d’elles.

Un aspecte que també em va fer reflexionar molt va ser els mites sobre les tecnologies, en concret el de la novetat (Cabero, 2001). Aquest mite és un exemple clar de relació que la perspectiva sense costures ressalta entre tecnologia i societat, i en aquest mite, m’incloc a mi mateix. Les TIC han d’esdevenir un recurs per al currículum, ampliació de les eines comunicatives entre alumne i docent (Cabero, 2003, p.24).

Un cop acabada aquesta síntesi, és necessari reconèixer el canvi de conceptes que s’ha anat manifestant en tot el desenvolupament que he anat realitzant fins aquest moment. Admeto que les noves tecnologies m’han atret des de sempre, en especial, els seus mitjans tècnics, també l’aspecte físics i de llenguatge. De fet, sempre havia pensat que la Tecnologia havia d’estar present en les escoles, però en l’Educació. L’aproximació de les TIC des d’un enfocament educatiu, una aplicació per al psicopedagog, un recurs per l’alumne i el docent  m’han ajudat a reflexionar que

La Tecnologia ha de ser de l’Educació.