Cas Kite 1

EL MEU APRENENTATGE EN LES NOVES TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I COMUNICACIÓ A L’EDUACIÓ (NTICEDU)
RIVERO LOZANO, MARC. Aula 2
CAS 1: SITUACIÓ D’APRENENTATGE EN L’ASSIGNATURA DE NTICEDU
Síntesi destacant l’aprenentatge que es pretén L’assignatura de Noves Tecnologies de la Informació i de la Comunicació en Educació anomenada NTICEDU, parteix d’una condició de compromís: Avaluació Continuada. El contracte que s’estableix a l’inici del semestre comporta un lligam d’exigència i constància per poder aprovar. L’assignatura difereix de les altres a nivell visual dins del campus, renovada i preparada per a atendre a les noves exigències d’altres titulacions. Aquest fet marca un tarannà diferent del que pot tenir a qualsevol alumne de Psicopedagogia de 2n cicle acostumat. Com indica el seu nom, l’assignatura aposta per la introducció a la Tecnologia i la Comunicació (TIC) amb la que basa el seu Pla Docent, enfocant les Pràctiques d’Avaluació Continuada (PAC) cap al coneixement i l’aplicació de les noves tecnologies en l’educació. De totes maneres es fa necessari partir d’un marc teòric que pugui ubicar-les de manera que l’ús que se’n faci d’elles sigui coherent amb el marc de referència educatiu, que aposta per la inclusió vers un aprenentatge significatiu.
Índex	Contingut	Observacions
Context General
Experiència en ensenyament	11 anys	---
Nivell d’expertesa en l’ús de les TIC	Intermig	---
Tipus de Centre	Universitat Oberta de Catalunya (UOC)	---
Localització del centre	Seu Central a Barcelona	La Seu més propera és a Salt (Gironès)
Connexió	Internet i mòbil	---
Localització dels recursos tecnològics	Ordinador de casa, portàtil,	---
La meva situació socioeconòmica	Atur. Sóc pare de dos nens.	---
Context de la Història del Cas
Nivell d’estudis	Estudis universitaris. Diplomatura.	Mestre especialitat llengua estrangera (anglès)
Àrea/unitat	Psicopedagogia	Assignatura: Noves tecnologies de la informació i la comunicació en educació
Fites de a Història
Activitats planificades a la sessió o unitat	Tal i com indica al Pla docent (PD): Avaluació Inicial sobre coneixements previs: dissenyar mapa conceptual i respondre qüestionari sense consultar cap material. PAC 1:  Debat sobre Ciència, Tecnologia i Societat –CTS-. Síntesi del debat. PAC 2: Informe de síntesi i representació gràfica dels conceptes més importants. Canvi conceptual. Elaboració d’un mapa conceptual dels conceptes i les relacions entre ells. PAC 3: Fitxa de projecte.  Individual o parella.Desenvolupament del projecte a la pràctica. Disseny de l’activitat. Mostra documental de l’activitat duta a terme. Casos kite: penjats al blogs personal.	---
Nivell d’aprenentatge esperat	Al començament, per adquirir bons coneixements sobre les TIC. Al final, ús de les TIC per la intervenció psicopedagògica.	---
Tipus d’activitat	Activitats diverses, sempre enfocades a l’aplicació a través de les TIC.	---
Activitats de la història o cas
Tecnologies utilitzades	Ordinador amb connexió a internet. Pissarra digital, càmera digital, cmap, Blogger, wiki, gmail, GoogleDrive, GoogleForms	---
Raó per la qual es fan servir	Assolir els objectius marcats al Pla de l’assignatura.	---
Naturalesa de las activitats (tasques cognitives a realitzar)	Canvi conceptual, buscar coneixement respecta la TE mitjançant l’ús de les TIC	---
Dificultats trobades	Es parteix d’activitats pautades i ben estructurades. Requereix temps i dedicació,	---
Ajuda / col·laboració emprada	Molta tan del consultor, com d’altres companys d’aula. Propòsit de la UOC	---
Rol del professor	Guia en tot moment.	---
El meu Rol	Descobridor, constructor, comunicador, ajudant, cercador	---
Resultats
Observacions	He seguit amb les indicacions segons el consultor, el PD i el calendari.	---
Avaluació de l’aprenentatge	En primer lloc, el consultor ha valorat les PAC i activitats en què he participat.En segon lloc, avaluació entre companys, amb les CaC. Finalment l’autoavaluació en les tres PAC.Ttotes elles seguint la rúbrica i els criteris d’avaluació, sempre sabuts amb antelació. També l’Autoavalució	---
HISTÒRIA COMPLERTA
ENTREVISTADORA: Bon dia Marc, en primer lloc et vull agrair que puguis estar aquí, avui amb nosaltres. Revisant el teu perfil que ens has fet arribar sobre coneixements de les Noves Tecnologies, ens indiques que mai abans havies tingut un blog. És curiós que tu mateix que et defineixes com un usuari intermig de les Noves Tecnologies, no t’haguessis plantejat crear-ne un.  Sabem que molts docent i mestres valoren molt positivament el fet de tenir un blog de caire educatiu. Què t’ha fet impulsar, definitivament, la creació i divulgació d’aquest a la xarxa? ALUMNE: Coneixia els blogs des de fa bastants anys, però no ha sigut fins que ho he necessitat per una assignatura de la meva carrera de Psicopedagogia. Tinc companys que valoren molt, però porta molt de temps i dedicació. De fet, abans us ho he comentat, ja fa anys que en moltes sessions de formació , sobretot, a docents especialistes de llengua estrangera, parlaven sobre els avantatges que poden aportar un blog per l’aula. ENTREVISTADORA: Quin ha estat l’assignatura que t’ha despertat la necessitat de tenir-ne l teu personal? ALUMNE: Noves tecnologies de la informació i comunicació a l’educació. És un nom molt llarg, per això tothom l’anomena NTICEDU. ENTREVISTADOR: Creus que haver-ne creat un, aquest t’ofereix tot aquells avantatges que deies abans de les sessions? Reconeixes algun avantatge que t’hagi comentat mai algun company de professió? ALUMNE: Crec que per fer un Blog has de tenir una idea per comunicar-la. És com aquella persona que publica fotografies i anuncia i fa pública informació de la seva vida. ENTREVISTADOR: Creus que el teu Blog t’ajuda a comunicar algun cosa? Què comuniques? Ens ho pots explicar una mica. ALUMNE: Respecta l’assignatura, tot el que cal explicar està basat en l’aprenentatge que fas sobre les Noves Tecnologies. Cal que aprenguis teoria, però és interessant, i així ho fa, posar-ho en pràctica. En el meu cas, he anat penjant tot aquelles activitats que hem anat realitzant durant el semestre. Comunico tot el que fem i aprenc. ENTREVISTADORA: T’agrada aquesta manera d’aprendre? ALUMNE: Bé, de fet a les escoles, la teoria educativa ha canviat molt d’ençà que vaig acabar l’escola i, fins i tot el Batxillerat. Hi ha agut molts canvis i crec que tots han aportat algun millora en l’aprenentatge. Ara bé, la Universitat és molt diferent si l’afrontes de manera virtual. ENTREVISTADORA: És interessant que ens treguis el tema de la Universitat. És clar que cursar una assignatura a la UOC implica uns procediments molt diferents a les Universitats presencials. Podries imaginar aquesta assignatura en algun aula presencial? Com recolzaries l’assignatura des del model virtual? ALUMNE: La universitat virtual respon a necessitats diferents a les que implica la Universitat presencial. Treballar i estudiar, moltes vegades es fan incompatibles. La Universitat virtual, per la seva banda, aposta per la conciliació feina-formació, sense que aquestes dos es vegin afectades. Crec que una assignatura com les NTICEDU suposaria un repte més gran per la Universitat presencials ja que la  presència no n’és tot, cal que l’estudiant s’acostumi a un espai virtual que moltes Universitats tradicionals encara estan molt enrederides. ENTREVISTADORA: Així, tu creus que cal tenir una bona competència en l’aprenentatge i coneixements de les TIC? ALUMNE: Absolutament. Crec que com a docent, la introducció de les eines no fa d’una escola o una Universitat un entorn educatiu tecnològic. Potser sí que aparentment, tenir les aules farcides de pissarres i projectors donen l’aparença d’entorn tecnològic, però cal formar a les persones que aprenguin a utilitzar-les quan cal i per alguna finalitat. ENTREVISTADORA: Sembla com si haguessis estat envoltat de tecnologia tota la teva vida. Segueixo pensant per què mai t’havies proposat de re un blog educatiu? ALUMNE: Cal tenir un objectiu, com he dit abans, tenir alguna cosa a dir i treballar per als altres. Treballar amb les noves Tecnologies no és sinònim d’estar aïllat, al contrari, cal que hi hagi una cooperació entre professionals, una verdadera xarxa de comunicació.   ENTREVISTADOR: Creus que pots inspirar a algú quan llegeix el que anuncies al teu blog? ALUMNE: Espero no deixar indiferent, cal aprofitar-se dels recursos que la tecnologia t’ofereig: vídeos, música, aplicacions, dibuixos, gràfics, ... ENTREVISTADOR: (interromp) Vaja! Quantes coses cal tenir present. Això és molt motivador penso. ALUMNE: La motivació és fonamental. Despertar la curiositat del que vol aprendre farà que aquests s’impliqui. Si dius algun cosa i l’altre que t’escolta, ho fa, això és un equip. ENTREVISTADORA: Bé, doncs queda clar que el suport a les Noves tecnologies, passen, primerament, per tenir les idees clares. Compartir és la millor manera de fer coneixement, perquè els altres puguin també aportar coneixement. Gràcies Marc per la teva participació i pel temps que ens has dedicat a compartir les teves experiències.

ACTIVITAT 4:PROJECTE

INTRODUCCIÓ

Aquesta última PAC és la culminació que posarà en relleu la combinació de la teoria amb la pràctica portada a terme en una situació real en què les Noves Tecnologies tenen un paper cabdal per l’aprenentatge significatiu.  Els coneixements que s’han anat adquirint al llarg de l’assignatura es desenvoluparan al llarg del Projecte planificat de manera que la reflexió sigui el resultat d’un procés.

En primer lloc, el Projecte parteix d’un problema que es planteja de la següent manera: Hem esmorzat bé per anar a cole? La realitat escolar moltes vegades ens mostra la crua realitat que alguns vailets hi venen sense abans haver fet l’àpat més important intel·lectualment parlant. Les Autoritat Sanitàries com ho són pediatres, infermeres i metges dietistes ens avisen de la importància de venir a l’escola havent menjat tot allò que ens és necessari per a un correcte desenvolupament físic i mental. Darrerament moltes famílies descuiden els beneficis que aporta l’esmorzar per molts motius: personals, socioeconòmics com a conseqüència de la crisis,  manca d’informació, culturals o per molts altres. La qüestió és  que cal demostrar com és de bo i necessari venir amb la panxa plena cada dia.

Per aquest motiu va semblar una bona idea treballar-ne des de l’escola i, a través de les noves tecnologies, aprofitar-ne els seu ús i recursos per fer-ho tot més atractiu i divertit al mateix temps.  

CONCLUSIÓ I REFLEXIÓ

Quan dissenyes una activitat qualsevol, sempre cal tenir present tres preguntes bàsiques: “QUÈ? COM? i PER QUÈ?”. Aquests tres interrogants, entre molts d’altres, són els que ens haurien d’ajudar a preveure millor tot allò que volem que els nostres alumnes acabin sabent fer. Un cop inicies l’activitat veus que en el plantejament i manquen coses, sempre: preconcebudes, ignorades, descontextualitzats, complexes, ...

Què ho fa doncs que es pugui plantejar quelcom així a alumnes de 2n de primària? No hi ha cap dubte que posant un croissant al cim de la taula, hom salivaria només pel fet d’imaginar-lo. Podem actuar sempre així? Podem canviar alguna cosa? Sí, sense cap mena de dubte podem canviar els hàbits permissius i nocius per aquells altres més saludables i lloables, sense que això porti a discriminar-ne aquells que mengen croissant. Qui no ha anat al forn de pa, s’ha comprat un o dos croissants i se la menjat un diumenge al dematí...

Dit tot això, com podem treballar-ho a través de les TIC? Curiosament hi ha multitud de webs i jocs incrustats en aquests per aprendre a menjar. Podem aprendre com aprenem qualsevol altre cosa, ja hem dit al llarg de la memòria, vivim en un context i ens relacionem amb altres. Fins i tot les autoritats fan recomanacions del consum responsable, aportant dades i exemples, informació que no em de deixar escapar per posar un vegada més en coneixement dels nostres alumnes.

Les TIC poden oferir-nos aquest complement nutritiu, valgui la comparació, per millorar la resposta educativa de tots els alumnes. Les PDI han estat una forma interessant per al projecte: “He esmorzat bé per anar a cole?”     , però destacaria igualment la cooperació totalment desinteressada dels docent, la implicació i col·laboració d’altres agents. El valuosíssim temps dedicat al projecte que ha fet possible tirar-lo endavant.

MAPA CONCEPTUAL FINAL

INFORME DE SÍNTESI

INTRODUCCIÓ

Acostumats al convencionalisme que impera en la nostra vida, no és d’estranyar que el canvi, per petit que sigui,  suposi un repte extraordinari. Aquest hauria de ser un repte que cada persona s’hauria de proposar. Si miréssim enrere què veuríem? una llarga filera d’hologrames de “mi mateix” il·luminats amb llums, diferents, com si de bombetes es tractessin si se’m permet el símil.

L’objectiu d’aquest informe de síntesi pretén ressaltar el canvi conceptual avaluats en un inici sobre Ciència, Tecnologia, Societat i Educació (C-T-S). Aquest coneixements s’han posat a prova en un debat argumentant-los seguint un model.

Finalment, ha set necessari l’elaboració d’un mapa conceptual per demostrar que el canvi és real i efectiu, o bé no s’ha materialitzat.

MAPA CONCEPTUAL

Una persona avaluada inicialment mai queda indiferent, ni quan comença a fer-la ni quan l’acaba. Aquesta va ser la meva primera sensació, però no va ser un fet anecdòtic, ja que com a mestre conec aquesta eina avaluadora.  i els docents, en general, haurien de tenir-la present segons el model constructivista.  Els docents  La tasca estava dividida en dues parts: en primer lloc, realitzar una mapa conceptual amb conceptes recurrents en psicopedagogia (Ciència, Tecnologia, Societat i Educació). La segona, calia respondre deu preguntes sense mirar cap material, puntuant del 0 al 10 segons el criteri personal.

Passem a comentar el mapa conceptual i els canvis. En aquesta primera activitat es demanava confeccionar un mapa conceptual ràpid, a mà, escanejat, sobre un tros de paper, sense consultar cap material. L’avaluació inicial és una activitat que pretén veure el nivell que parteix cada persona segons els coneixements previs dels quals disposa en el primer instant. Malgrat aquestes condicions, vaig optar per fer-lo amb un tractament de textos.

 

Si partim de conceptes que no tenim prou coneixement ni sabem com relacionar-los, l’avaluació inicial ho manifestarà. Si observem les figures, l’avaluació inicial esdevé una eina eficaç per poder avaluar l’aprenentatge al final del procés.

El mapa conceptual inicial és, senzillament, simple. Si es tenen en compte els criteris per avaluar-lo, s’observa que el primer conté molts pocs nodes, per tant estem parlant d’una xarxa molt reduïda. Contràriament, el segon mapa està proveït d’una ràtio àmplia en què s’integren molts conceptes, també hi ha molta distància entre els nodes situats en els extrems. Per consegüent, han fet palès la manca d’uns coneixements profunds sobre els conceptes, fet que m’han obligat a informar-me.      

   

CANVI CONCEPTUAL

En l’apartat anterior ja s’ha esmentat que l’avaluació inicial consistia en dos exercicis, el mapa conceptual i un preguntes. Les darreres valoren el grau de coneixement igualment, no obstant,   calia justificar-les segons el criteri de cadascú. És aquest criteri que, segons l’argumentació de Toulmin, ens ajudarà a plantejar les nostres construccions mentals. Aquesta idea només és possible, si i només si un mateix es veu amb la necessitat de canviar els propis models conceptuals.

Adonar-se que la informació que una persona conté pot ser molt deficient i incompleta, fins a tal punt que no es doni conflicte cognitiu. No va ser fins que va començar el debat sobre CTS, quan la implicació per poder ampliar els coneixements van ser necessària. Aquest punt va ser clau per la motivació i la intencionalitat (Dole i Sinatra, 1995) cap al nou coneixement.

El canvi conceptual està mediat pels altres participants del debat, uns a favor i altres en contra. Aquesta col·laboració va ser de gran ajuda a l’hora de defensar els arguments deterministes, bé en el bàndol sociodeterminisme o el tecnodeterminisme. El fet que un companys del mateix bàndol assoleixi un bon nivell d’argumentació, ben estructurada i exigent, provoca que la resta dels companys es comprometin cognitivament.

El compromís conceptual, de mans dels companys i del consultor, requereix una reorganització del continguts que provenen tant del propis companys com del rivals. Les pertorbacions creades faran necessari la revisió i, tot seguit, la reconciliació de les tesis i conclusions  d’un i l’altre grup del debat, així que serà el motiu per voler el canvi (Luque, 2003).

El debat va ser molt interessant des de molts punts de vista: segons el bàndol que tocava defensar i els diferents fils de debat.

Molts companys van admetre no estar còmodes en la postura que havien de defensar un cop finalitzat el debat. En el meu cas, vaig voler-me informar molt bé dels temes a tractar, especialment en el debat del Tecnopart. La meva postura sociodeterminista em va obligar a rebatre i contraargumerntar, motiu pel qual calia estar molt ben informat i triar bones fonts.

                                                                                                                                                                    

CONCLUSIONS

Arribat el moment de concloure, es valoraran certs conceptes que poden, personalment, ajudar  a adonar-se del canvi en els esquemes de coneixement en l’evolució de l’aprenentatge que parteix Piaget, es segueix elaborant des de la teoria cognitiva i s’amplia fins a donar-ne la formulació actual el constructivisme.

Les Noves Tecnologies han revolucionat tecnològicament i social, repercutint de manera complexa la ciència i la tecnologia. Per a mi, aquesta relació no estava constituïda en aquest sentit, creia fermament que la Tecnologia estava al servei de la ciència. El que va fer canviar aquesta concepció va ser el fet de veure les implicacions indirectes d’alguns avenços en les teories científiques.

El descobriment assaig-error és un plantejament inductiu que implica molt als alumnes inquiets i impacients.  Més lluny de la realitat és adonar-se que aquesta inquietud és fugaç i, ràpidament, cal replantejar-se el descobriment en un altre sentit: ple d’estímuls, d’innovació, nous dissenys i millors elements. Tan és així que no és difícil entendre, si tenim en compte l’herència de la Gestalt segons l’evolució i la conceptualització de la tecnologia educativa; com també l’efecte transformador que les noves tecnologies suposa per al coneixement i el desenvolupament dels infants des del primer moment.

Però no és fins que l’aprenentatge significatiu dóna sentit al model que es presenta el constructivisme. És en aquest punt en què les TIC pren presència, participa de manera activa, complementària; De la mateixa manera que es manifesta la relació entre el món educatiu i la Tecnologia educativa de la qual  s’ha basat en diferents fonts i la Psicologia és una d’elles.

Un aspecte que també em va fer reflexionar molt va ser els mites sobre les tecnologies, en concret el de la novetat (Cabero, 2001). Aquest mite és un exemple clar de relació que la perspectiva sense costures ressalta entre tecnologia i societat, i en aquest mite, m’incloc a mi mateix. Les TIC han d’esdevenir un recurs per al currículum, ampliació de les eines comunicatives entre alumne i docent (Cabero, 2003, p.24).

Un cop acabada aquesta síntesi, és necessari reconèixer el canvi de conceptes que s’ha anat manifestant en tot el desenvolupament que he anat realitzant fins aquest moment. Admeto que les noves tecnologies m’han atret des de sempre, en especial, els seus mitjans tècnics, també l’aspecte físics i de llenguatge. De fet, sempre havia pensat que la Tecnologia havia d’estar present en les escoles, però en l’Educació. L’aproximació de les TIC des d’un enfocament educatiu, una aplicació per al psicopedagog, un recurs per l’alumne i el docent  m’han ajudat a reflexionar que

La Tecnologia ha de ser de l’Educació.

           

SÍNTESI DEBAT

a) La postura que he hagut de fer front ha estat la sociodeterminista. En un primer moment no em vaig sentir massa còmode ja que no tenia clar amb quins arguments podia defensar-la. Una frase que pot ser apropiada per la seva brevetat i síntesi és: “Les TIC s’han de convertir en un eix transversal en l’educació” d’Àlex Granell. En aquest sentit hi estic molt d’acord perquè la transversalitat és un tema recorrent i està al cim de la taula en l’entorn educatiu.

b) L’estructura que proposa l’argumentació de Toulmin és molt interessant i realment et permet estructurar les idees, com a mínim, de manera diferent. He participat en molts debats d’altres assignatures i fòrums, però és el primer en què he hagut d’adoptar una dinàmica diferent, sobretot la manera com participar-hi. Sempre he intentat seguir l’estructura, respectant el format i el contingut. És veritat que la posició tecnodeterminista hagués estat la meva opció, però l’esforç d’argumentar i defensar posicions, tenint en compte els continguts de l’assignatura, el material web i els comentaris del consultor, han valgut la pena.
He participat en 3 debats: Les Tic i la seva influència educativa, amb molta participació; la Neverafreda amb molta menys afluència, i el debat del Tecnopart on he fet més aportacions.
Valoro molt i és molt positiu quan fas una aportació i veus que algú et recolza, o, pel contrari, refusa el teu punt de vista i les teves argumentacions. El debat es dinamitza i reforça l’objectiu de llegir no tan sols el que tu has de dir, sinó també tot allò que els companys del teu bàndol o els adversaris diuen i argumenten al mateix temps.

c) Els companys que destacaria serien els següents. En un primer moment, en Dani Costa Soler que formava part de la postura tecnodeterminista. La seva primera aportació va ser de gran qualitat, va posar el llistó molt amunt amb una brillant premissa amb molt de contingut i profunda reflexió pedagògica. Cal admetre que el debat sobre el Tecnopart va ser molt profitós, hi destaco els contra arguments de l’Àlex Granell i l’Aaró Blaya, els dos van saber defensar amb un enfocament avantatjós i alhora amb molt bon criteri.
No voldria deixar de recolzar la postura sociodeterminista, destacant la Marcel•la Pons, en el Fil sobre elaboració/transmissió de coneixement/aprendre. Vull subratllar la seva argumentació sobre l’eina tecnològica com a recurs, i igualment destacar la conclusió amb reflexions psicopedagògiques.

 CaC a company!

La insígnia de dalt representa haver realitzat l'avaluació d'un

company de l'aula  (CaC). Per a fer-la, calia haver participat 

en un debat sobre C-T-S (Ciència -Tecnologia - Societat), en 

el qual les  aportacions havien de seguir el model de Toulmin

estructuradament (premissa i conclusió)

Debat argumentatiu fet!